« Tots els Esdeveniments
En aquesta exposició hi ha obres mestres de la vida… que hem anat perdent.
A Goya o Rembrandt no els trobarem ni se’ls espera… o si, que la vida és rara.
Durant molt de temps hem anat recollint coses del carrer… alguns també en diuen reciclar. Coses útils per a algun propòsit, per a algú que li calgués o li agradés… el ventall de buscar-li mare al que altres llencen és interminable.
Tot allò trobat és part d’una vida, fins i tot les escombraries pures i dures, però, entre allò que hem trobat, de sobte apareixen davant dels nostres ulls uns objectes que esdevenen vius.
Retalls de vida que trobareu aquí. Per exemple, els quaderns d’una dona que, poc a poc, perd la memòria i per tant sa vida. I llegeixes com passa, i intueixes com la van envoltar els seus i el dolor que porta a desfer-te dels quaderns després que passés allò inevitable. Els vam trobar junt amb petits efectes personals, sentimentals.
El consumisme, la soledat, el dolor i la manca d’humanitat/comunitat traspuen en les troballes. L’absurd sobreconsum, l’absurd malbaratament d’objectes necessaris i innecessaris.
Hem inclòs un enorme zoològic d’animals trobats (podria ser de qualsevol altra cosa, només ens ho hauríem d’haver plantejat). En aquesta particular arca de Noé (més creïble que la original) no hi haurà baralles entre els rescatats. Són el resultat de l’abandonament infantil -o maternal i paternal- de les seves joguines. Joguines convertides en moda “de usar y tirar”, com tantes altres coses. Crea un punt entre ràbia i melancolia.
No veureu gats. També en tenim una col·lecció, però per a la propera. Són taaaaaaaaaaaan monos, que el rescat era inevitable.
Hem de tornar a donar la importància que tenen a les coses. No es tracta d’aferrar-se a res, perquè això significa un esclavatge. Sinó de no desfer-se d’allò útil físicament o sentimental. S’han d’aprofitar les coses i després buscar per elles una nova vida… i en el cas sentimental, familiar, històric… no deixar perdre les memòries perquè també són part de la nostra.
A alguns ja no els veureu aquí perquè ja els hi hem buscat refugi… gairebé en forma de guerrilla. Com l’enviament, amb nota explicativa però sense remitent de les fotos d’una família de la qual, sense tenir més dades que alguna data o anotació, quedava molt clar que era del barri, que havien emigrat lluny i que havien tornat. Le vam enviar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, no es poden perdre les imatges que formen part de la petita? història del poble.
Continuarem, perquè aquest és un conte que creix….