« Tots els Esdeveniments
La lluita social que es manifesta al carrer, en grup i a cara descoberta, no és l’única via per reivindicar una altra realitat o capgirar-la. No hi ha acció política col·lectiva sense un veritable combat individual. En aquest assaig, Lluís Calvo ens proposa tres estratègies de resistència complementàries a les accions a camp obert: vagarejar, amagar-se i practicar la intrusió. Tres camins que no s’exclouen sinó que s’entrecreuen per potenciar-ne els efectes.
Acompanyats de pensadors, escriptors i activistes, ens endinsarem en la complexitat de la dissidència per descobrir noves maneres d’intervenir en l’àmbit públic des de la revolta personal.
Un al·legat en favor de la democràcia directa i l’organització ciutadana, de la mà de Simone Weil i Joseph Beuys.
La política està patint una apropiació indeguda, des del moment en què una sèrie de persones s’han atorgat el dret de parlar, gairebé de manera exclusiva, en el seu nom. Però la cosa pública no comença ni acaba en els professionals, sinó en les persones polítiques que som cadascú de nosaltres. L’acció política té lloc en cada decisió, en cada moviment i en cada acte que exercim en la nostra vida.
De la mà, entre d’altres, de Simone Weil i Joseph Beuys, Lluís Calvo defensa que, sense ser la panacea, la democràcia directa i l’organització ciutadana ens poden permetre de redimensionar conceptes com la implicació i la mateixa noció del que és i no és la democràcia.