Josep Mª de Sucre

Un altre dels que no me puc estar de comentari alguna cosa es Josep Mª de Sucre, que fou en diverses ocasions president de l’Ateneu Enciclopèdic i impulsor de la secció de ciències polítiques, del mateix ateneu , Josep Mª de Sucre segons ens explicava un dia el crític d’art Arnau Puig , ens deia que Josep Maria de Sucre era un anarquista aristocràtic de la corda d’en Bakunin. De jove treballava de passant als jutjats, eren temps de la Dictadura de Primo de Rivera, i el Jove Sucre es passava el dia amagant i posant sota la pila del jutjat els dossier que incriminaven els seus amics anarquistes, fins que s’adonaren els seus superior i el foteren al carrer. Josep Mª es va quedar-hi sense feina però es va fer en una bona cultura trepitgen l’Ateneu Enciclopèdic i altres temples del coneixement de la seva època lo que si es cert que quan havia un aconteixement important culturalment parlant per lo general es recorria a ell com a conductor del debat, com per exemple les conferències de Dalí Tant a l ‘Ateneu Enciclopèdic com al Barcelonès a les moltes presentació de la sala de les galeries Dalmau d’aquells moments o el homenatge que els seus amics catalans oferiren una vegada s’assabentaren de que Rafael Barradas Havia mort a l’ Uruguai. Josep Maria de Sucre era un home modes i de fàcil paraula que es guanyava la vida molt bohemiament. Josep Mª de Sucre que quasi sempre va viure al carrer Salvador de Gràcia una vegada acabada la guerra civil era freqüent trobar-lo a les cues de la caritat en busca de un pla de sopa que compartia amb la seva germana, a casa seva no va arribar la llum elèctrica fins al finals dels anys 60 poc abans de morir, però ell que s’havia convertit en un pont generacional des del Circle Mallol de l’institut francès va aconseguir que un grapat de joves pintor catalans sortissin de la fosca nit del franquisme i viatjar a París la ciutat de la llum ( Modest Cuixart, Antoni Tapies, Joan Ponç, etc) mentre ell a casa seva del barri de Gràcia pintava sempre cares a la llum d’ un candil.
Manel Aisa Pàmpols