LUIGI GNECCHI, HEROI DEL REVISIONISME Heroi del revisionisme Port de Barcelona Bombardejat per l’aviació Italiana 1938 La querella per crims de guerra i de lesa humanitat contra els aviadors italians que van bombardejar la ciutat de Barcelona durant la guerra civil encara continua viva, malgrat les humiliacions i les dilacions. El dia 1 de setembre passat, el Jutjat número 28 de Barcelona va fer públics alguns resultats de l’informe pericial que ha dut a terme l’historiador Ramon Arnabat als arxius de l’Aeronàutica militar italiana. La notícia que ha transcendit d’aquesta investigació ha estat que el pilot Luigi Gnecchi va participar en els bombardejos a la capital catalana. Arnabat ha demostrat que Gnecchi va ser el cap de l’esquadró 230 de l’Aviazione Legionaria formada per caça-bombarders Fiat Br 20, una de les unitats que va massacrar la població de Barcelona el 24 de gener de 1939. Recordem que, davant la insistència dels promotors de la querella, el 24 d’abril de 2015 la fiscalia italiana es va veure obligada a interrogar Luigi Gnecchi. Aquest tinent coronel només va admetre haver fet tasques de reconeixement del territori, i va negar cap altra participació en accions militars a Catalunya. L’Estat italià vol mostrar una imatge del passat sense connotacions feixistes ni colonialistes i, així, cau en el revisionisme i el negacionisme. Un any enrere, amb els procediments judicials de les víctimes catalanes oberts, la fal·làcia es va fer evident quan les més altes instàncies del poder militar van celebrar el centenari de Gnecchi. L’efemèride va ser motiu d’una entrevista a la RAI, on Gnecchi va reconèixer amb orgull haver participat en accions militars al front d’Aragó, a la batalla de l’Ebre i a la batalla de Londres. Roberta Pinotti, ministra de defensa del govern Renzi, va elogiar la trajectòria del pilot i «els seus cent anys portats amb una energia envejable». El Cap de l’Estat Major de l’Aeronàutica militar, el general Pasquale Preziosa, va fer un discurs destacant que «la passió, el coratge i la competència de Luigi Gnecchi seran sempre patrimoni del personal de l’Aeronàutica militar, valors als quals és fonamental continuar referint-se en els reptes d’avui i els desafiaments del futur». Gnecchi va servir al seu estat fins al darrer alè, al novembre de 2016. Va mentir sense vergonya, el van tractar com a heroi de “la guerra d’Espanya”, va ser condecorat llargament i homenatjat fins fa quatre dies. La seva biografia, feta de sang, impunitat i cinisme, exemplifica la continuïtat del feixisme en les més altes instàncies del poder de la República italiana. La reivindicació d’aquest criminal de guerra com a referent de l’exèrcit és un insult per a les víctimes. I inquieta que sigui un model de virtut per a un exèrcit suposadament democràtic, si és que n’hi ha algun. Especialment en aquests moments, en què els militars tenen com a objectiu, com a «desafiaments», les embarcacions humanitàries de les ONG i les pasteres dels refugiats… Pasqual Aguilar