Expo “L’any de la Canadenca, de la Vaga al Locaut” del 5 al 17 de març de 2019 Del 5 al 17 de març de 2019 a la sala d’exposicions de la Residència d’investigadors. C. Egipcíaques 1-3. Dimarts a divendres: 17h a 20h Dissabte: 11h a 14h i de 17h a 20h Diumenge: 11h a 14h Dilluns: tancat Activitats vinculades a l’exposició 5 de març, 18h: Inauguració. Sala d’exposicions. C. Egipcíaques 1-3. 13 de març, 18h: Taula rodona “L’any de la Canadenca”, amb membres del CDHS-AEP. Amfiteatre. C. Hospital 64. 18 de març, 18h: Conferència “Anarquisme i sindicalisme, una simbiosi singular” amb Joan Zambrana i Paco Madrid. Sala de reunions de la Residència d’investigadors. C. Hospital 64. 27 de març, 18h: Conferència “La patronal catalana, una dreta antidemocràtica” amb Manuel Pérez Nespereira. Amfiteatre. C. Hospital 64. El Centre de Documentació Històric Social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (CDHS-AEP) no pot quedar només com un extraordinari fons documental a disposició d’investigadors i encuriosits sense trair la justificació de la seva pròpia constitució. I, evidentment, el CDHS-AEP ha de formar part de les eines socials per a mantenir en el marc de la Memòria històrica la veu i la perspectiva de les classes populars, més enllà dels academicismes legítims d’historiadors i investigadors socials. 100 anys d’una època convulsa En aquesta perspectiva, doncs, cal situar l’exposició que avui presentem per a recordar i actualitzar els fets d’ara fa cent anys a Barcelona, d’una banda i, especialment, les anàlisis i reflexions que aquells comportaren. La vaga de la Canadenca s’inscriu dins els cicles de lluites del moviment obrer internacional que s’intensificà amb el triomf de la revolució russa i l’onada revolucionària que s’estengué per Alemanya el 1918, que a casa nostra evidenciarien l’augment de l’afiliació a la CNT i la creixent importància del moviment obrer anarcosindicalista, que ja palesà la vaga general de 1917. Conflictivitat estesa Simultàniament als conflictes laborals, industrials, l’any 1919 tingueren lloc mobilitzacions lligades als problemes de la subsistència així com l’extensió de diferents pràctiques il·legals (furts i assalts a botigues i al transport d’aliments) a més de l’acció directa de les “autoreduccions”, obligant als botiguers a vendre els productes a preus més raonables (el gener de 1918 hi va haver l’anomenada ‘revolta de les dones’). LA CNT, una força més que sindical A més de la lluita sindical la CNT articulava un ampli ventall de reivindicacions socials: els preus dels aliments i el cost dels lloguers de l’habitatge. Junt a les vagues, la lluita per la subsistència creà un clima d’àmplia inestabilitat social que, com remarcà La Vanguardia, era un dels conflictes més perillosos i amb implicacions d’una “transcendencia innegable para la vida y porvenir industrial y comercial”. La resposta d’una patronal organitzada La burgesia catalana organitzava la seva estructura corporativa en la Federació Patronal Catalana, mentre s’accentuava la tensió entre regionalistes de la Lliga i els federalistes (republicans) amb el govern central. Tot això en el marc d’una crisi profunda del sistema polític espanyol, amb un protagonisme creixent de l’exercit davant la inoperància dels partits polítics.