Homenatge a Adolf Castaños , ahir en record d’un gran company

Ahir en l’Homenatge a Adolf Castaños, crec que va ser un acte de molta estima, molta catarsi, i com a conseqüència els sentiments van sorgir com en temps d’un bon cabaret poètic, ja fou en l’Ateneu Xino, en el Galpón del barri de Gràcia, l’Espai Obert, en limitat espai d’ateneu en Passeig de Sant Joan, o davant la tomba d’Antonio Machado en Colliure, allí a on estiguis disposat un poeta a llegir un poema i altres a escoltar
Fou un moment Màgic, dels que tantes vegades ens havia regalat el mateix Adolf Castaños, d’alguna manera identificat i molt el camí que cadascú de nosaltres troba en la llinda de les seves vides, com bé va dir ahir en Raúl Verdejo ” Adolf que tenia la poesía dentro de sí mismo, apenas se preocupaba editar sus libros y en cambio iba editando libros de los demás, prefería una buena tertulia de cualquier tema, con un amigo al lado y un buen vaso de vino al lado”.
Gracias Adolf, però també a la Mariangels Igartua per ser com és, i a Guiomar amb el seu saber estar i la seva meravellosa actitud davant la vida.
Guio.” Ja saps que ton pare passa a ser una llegenda de l’Anarquisme, però també un referent de los Juglares de la Legua com va recordar de Gollardo Ceibe“.
l’ùltim gran Bohemi. En el camino que inicio en otros tiempos Alejandro Sawa.
Gràcies a tots els assistents a l’acte i als que no van poder una forta abraçada
Manel Aisa Pàmpols