Presentació Facsímil de Mujeres Libres núm 11 de 1937 editat per la FAL

Ahir en la presentació del facsímil de la revista “Mujeres Libres” núm. 11, exemplar publicat originalment l’any de mil nou-cents trenta-set, amb una sèrie d’articles de dones lliures, que recullen d’una manera exhaustiva, el pensament d’aquell moment, però que entenem que molts d’ aquells articles ens arriben fins a l’avui.

En va tocar com últimament quasi sempre d’obrir el debat, cosa que de vegades es força difícil, però en aquest cop, no va ser tant, ja que d’alguna manera hem conegut a moltes d’aquelles dones que van lluitar per la dignitat de les persones i per les seves idees com ningú, creien que podien fer realment la revolució, ara passat el temps, la revolució ja fa anys que l’entenem com el dia a dia, i “vigilant sempre atent” com diu la cançó.

Bé, vaig començar per recordar que és el Centre de Documentació Històric Social i l’esforç generós que a representat la labor d’aquesta entitat podem dir agermanada amb l’Ateneu Enciclopèdic, per no dir que és el mateix.

La qüestió és que allí al Passeig de Sant Joan hi ha tot un esforç de vida, per guardar la memòria de tots aquells que van lluitar per alguna cosa més que la que al final van arribar a conquerir, però en definitiva, el que estimaven. Sobre la taula l’actitud de “Mujeres Libres” de l’exili que van creure el 1964 després de vint-i-vuit de la desfeta i la pèrdua de llibertats, Suceso Portales, Pepita Carniser, Mary Stevenson, Sara Berenguer, etc. van ser capaces de recuperar el camí d’aquella explosió de llibertat que van viure el 36, i que avui dia des de la pàgina web de l’ateneu es pot baixar en format PDF, ben bé una dotzena d’exemplars d’aquesta època de l’exili, també vaig tenir temps de parlar sobre les “Mujeres Libres” del barri de St Antoni, Poble Sec i Districte V (Xino), que estava instal·lada en temps de revolució a les escoles Pies de la Ronda St. Antoni ( en aquell moment Ricardo Mella), conjuntament amb l’Escola de militants, i l’Ateneu Faros.

Després Laia de l’”Agrupació de Dones lliures ” de Barcelona, va continuar d’una manera més directa a parlar realment de la revista, però sobretot dels compromisos socials que van adquirir aquelles dones en el seu moment, saben perfectament, l’envergadura del projecte que abastava pràcticament tots els compromisos de les persones en aquest cas de les dones amb la societat que els tocava viure. L’emancipació de la dona , passava i passa d’alguna manera per l’autonomia econòmica, però també afrontar directament totes les problemàtiques que van saber d’alguna manera tirar endavant assenyalant Laia que fins al moment havien localitzat 157 agrupacions de l’estat espanyol , i unes 28000 associades, però avui dia el silenci de la repressió n’ha deixat que solament coneixem unes quantes d’aquelles dones i ens manca molta informació sobre aquelles vivències i el destí de moltes d’elles.

Els temps a tractar per la Laia, eren els temes que preocupen moltíssim a la dona, com la lactància, el fet de ser mare, portar vida al món, no és qualsevol cosa, les cases de maternitat i aquí un incís amb la figura d’Aurea Cuadrado que fou la directora de la maternitat de Barcelona. El Liberatoris (alliberadors) de Prostitució, aquí podríem trobar tota l’experiència de dones com Conxa Liano, També el dret a l’Avortament que en aquell moment pràcticament només va ser aplicat a Catalunya, etc.

Que no va dubtar en cap moment de fer alguna cosa, també un altre dels temes que com agrupació la Laia va posar sobre la taula va ser el paper de la dona en les presons tant avui com ahir, i com havien estat en molt moment reprimides o bé per ser companyes d’algun assenyalat, o per si mateixes.

La necessitat com dones de tenir la capacitat del raonament , i expressar, aquest pensament .

Per Acabar aquesta primera ronda d’intervenció Sònia es presenta ella mateixa com membre de la FAL i el perquè han volgut editar aquest número 11 de la revista Mujeres Libres i a més han tingut la sort de què sortits publicada al moment que tocava ,pocs dies abans de la celebració del 8 de març dia de la dona. I Així ens recorda el compromís de la FAL entre els seus objectius recuperar la memòria i de l’esforç de” Mujeres Libres” amb un clar objectiu que de com deien elles mateixes , el que volien i desitjaven amb cada dona era , que cada dona trobes la seva pròpia veu i fos capaç d’alçada, com un crit de raonament i dignitat,.

El sospir complaent d’un projecte trepitjat tantes vegades, però de nou posat en peu perquè d’alguna manera l’home serà molt més lliure a mesura que la dona també sigui més lliures, sense prejudicis. A on la qualitat del pensament estigui amb sintonia amb la modernitat que ja en aquell temps foren capaces de reflectir aquelles dones, en les quals em tingui l’honor de conèixer algunes i també les filles com l’ Hortensia Portales “Saludo, por fin, a la actual federación de Mujeres Libres. Parten de una hermosa y enorme herencia que, al mismo tiempo implica una valiente responsabilidad para el futuro… Por ellos y por nosotras, por un futuro libre y libertario”

Segur que d’aquesta presentació quedaren algunes coses, en la recambra, però si més no, vàrem tenir en aquell moment a l’hora d’encetar el debat, una enorme participació de les persones que hi havia a la sala, i pràcticament tothom va tenir, el seu moment com recordava Sònia de l’alça la veu i dir la seva que també, i segur, podia ser la nostra.

Algunes coses quedaren en la recambra, com per exemple recordar a les nostres estimades companyes , que vam tenir la sort de conèixer en aquests últims anys, com la Pepita Carpeta, Joaquina Dorado, Conxa Pérez, Sara Berenguer, Margarida Carbó, Ada Martí, a les quals vàrem arribar a estimar molt.