Pedagogia llibertària, per Valeria Giacomoni

Quan a l’ateneu, a Reina Amàlia 38 cau la tardor comença el debat i cada cop anem guanya terreny a la gent que poc interès sembla tenir pel coneixement i l’aprenentatge, de fet, les persones semblen molt atrafegades, i sense temps per respirar, van d’un cantó a l’altre, i sembla que poc temps tenen per parar, reflexionar, i meditar i raonar, de fet són els tres o quatre pilars d’una societat que volem o ens agradaria més dinàmica en aquest sentit, poc ens interessant aquells, que ja ho saben tot i que semblen unes salves vides.
En aquest moment si és que hi ha un moment important amagat entre nosaltres, es tracta de saber escoltar, i entendré l’altre des d’un vessant de neutralitat. Ahir en el debat que gràcies a la Presència entre nosaltres de Valeria Giacomoni i la pedagogia llibertària d’aquests últims anys, saber, que som un parell de minuts en la immensitat del temps d’aquest planeta, bé vàrem ser capaços de saber i reflexionar sobre la pedagogia i el comportament dels nens, en les seves faces motrius , però també en les malèvoles condicions per les quals hem estat educats o millor com algú a la sala deia: instruïts, i la persistent lluita d’homes com Ferrer i Guàrdia, Puis Elies, Albert Carsí o el mateix Félix Carrasquer o les experiències molt lúcides que avui dia és donant a lloc com les escoles “la Pinya”, “L’Arcadia“, o la mateixa Paideia que ja forces anys que aguanta i resisteix en un món geogràfic i social que vist des d’aquí ens resulta una mica estrany.
Tornant a les reflexions i dades històriques ,
L’arribada de Puig Elias a L’escola Natura allí on Diego Camacho, Liberto Sarrau van tenir de professor en Puig Elías i com aquest en una coeducació de sexes van tenir l’oportunitat de gaudir d’alguna escola diferent de la que en aquell moment hi havia, sobretot , aquella que estava regentada per les tendències religioses que encara estan perpetuades i instal·lades en l’ensenyança, per la seva condició de religioses i de poder .
El CENU com un dels moments estel·lars de l’educació en aquest país a on va arribar a tenir el compromís de l’educació de tots els nens de Catalunya que va arribar a ser de 116000 , l’escola natura que va tenir no solament en les persones petites una mirada de què eren persones amb raonament, coneixement, etc., sinó també sentiment, un debat que ens va portar inclús a parlar de Manuel Ainaud , l’escola de mar , del Bosque, i tot el projecte d’escoles de l’ajuntament de Barcelona, que parteix en un primer moment d’un intent fallit com fou el famós pressupost de l’ajuntament de Barcelona de 1908 que després per pors del moment no es va portar a termini , fins anys després quan Manuel Ainaud, va passar de ser el president de l’Ateneu per portar des de l’ajuntament aquest projecte d’escoles municipals que avui encara h hi ha a Barcelona.
Gràcies a Valeria per les reflexions d’aquest debat al qual assistiren 21 persones, que en terminis generals van participar la major part del debat i crec que van sortir satisfets del resultat d’aquest debat, allí presentat sobre la pedagogia llibertària.