Presentació facsímil a l’AEP/CDHS Llibre decret de Col·lectivitzacions d’octubre de 1936 amb comentaris d’ Agustí Guillamón

Avui a l’Ateneu Enciclopèdic, teníem a la gent de Descontrol presentant un nou llibre concretament un facsímil del “Decret de Col·lectivitzacions d’octubre de 1936”.
Que en aquesta ocasió porta un capítol comentat per l’amic i soci de l’ateneu Agustí Guillamón.
Bé en Sergi de descontrol, ens ha comentat el perquè d’aquesta edició i l’oportunitat que hi han tingut en què Agustí, es prestí a fer un treball d’investigació i d’aclariment, que tracta de posar les coses en el seu lloc, és adient que en aquells quatre primers mesos de la revolució, passaren coses, sobretot al principi que podíem ser revolucionàries, ja que els carrers, estaven ocupats per tots els comitès de barri, que aleshores eren molt important tant que ja venien d’una vella organització, pel fet que s’havien començat a constituir en aquell any de 1931.
Després ens parlarà de la desavinença entre els comitès de la CNT superior, que apostant per un pacte antifeixista i els comitès de base, de barri, que si apostava per la revolució.
Els tres exigus fonamentals d’aquella revolució que seran el Comitè de Milícies, Comitè d’Abast i el comitè econòmic, són les tres mirades principals d’aquell moment, d’aquella pretesa revolució que després quedarà diluïda, al pas del temps, i tot molt ràpidament.
Tot i que Joan Pau Fàbregas va ser l’impulsor d’aquest projecte de decret de col·lectivitzacions , que en aparences tractava de posar ordre, a les primeres iniciatives d’obres i després del sindicat de la CNT, arriba aquest Decret de Col·lectivització, ja quan el Comitè de Milícies, estava en els últims passos de la seva existència, i arribava ja una Generalitat que començava a controlar bona part del poder la contrarevolució estava en marxa, amb una nova manera d’entendre les patrulles de control que passarien a ser els homes dels Mossos d’esquadra o la mateixa guàrdia civil, en fi, no havia un pam de net, després el comitè d’abast , aquell que servia per donar aliment sobretot als malalts, hospitals, al front i també a les famílies dels soldats, un cop canvia els seus responsables i arriba pel PSUC en Comorera aquest va assenyalar en una falsa maniobra que els magatzems de queviures estaven buit per culpa de la CNT, “més pa i menys comitès”, era una falsa notícia, però va provocar una estampida a la ciutat de Barcelona i voltants, perquè la gent desesperada buscava l’abastiment a tot preu.
Després vindria el problema de les divises, les exportacions amb molta dificultat, etc.
Després de la Presentació del llibre, tinguérem temps de parlar del periodista Van Passem, del Toronto Star i la seva suposada entrevista Durruti que mai va existir, allò de “Llevamos un mundo nuevo en nuestro corazones” no ho va dir Durruti, pot ser que fos una de les moltes invencions de Van Passem , que havia fet més d’una, o del mateix “Cojo de Malaga” i de la seva malaurada història allí a Bellver de Cerdanya i Puigcerdà. Una història carregada de mort i mentides que s’ha fet d’alguna manera oficial, encara, que no tenen ni tan sols argument
És tant l’odi a la llibertat d’un home i la seva gent, i l’espiri’t de llibertat d’un poble que han de fer-lo callar i tergiversar la seva història.
Gràcies a l’editorial i al mateix Agustí , per fer-nos passar una estona parlant d’allò que quasi ningú vol parlar, en cap moment tot i les lliçons que podrien representar , les pàgines d’aquest i altres llibres de La mateixa editorial.

Manel Aisa

Llibre força interessant a 15 euros que podeu demanar-hi directament a l’editorial o a les llibreria xules i properes.