Ahir 11 de Maig presentació d”Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907)

Ahir a la presentació del llibre de Xavier Alcalde vàrem gaudir d’una posada a punt de la història de l’esperantisme, en el món, en anar i venir d’un món i a cada moment els seus interessos econòmics que ens certs moments, estaven molt subjectes als interessos econòmics de cadascú dels moments en què els corrents d’opinió podien tenir més o menys forces i interessos, però si d’alguna manera.

Ell en Javier Alcalde ens presentes “Esperanto i anarquisme: els orígens 1887-1907″ i tot i parlar d’aquell moment, ell en un primer moment amb un repàs acompanyat d’un bon grapat de fotografies , en un post ampli que anava desenfilant la història de l’anarquisme, del moviment obrer, i fins a arribar a l’exili d’Eduard Vivancos i la seva company Teresa, fins a l’exili el Canadà, fou doncs un llarg procés en què l’anarquisme com a obrers van decidir lluitar per una nova llengua per entendres, entre elles, i per això els continuats congressos que no eren pocs i sobretot no para de referència molt sovint a l’ateneu enciclopèdic i la seva secció d’esperantistes, després d’advertir-nos que la primera etapa de la xerrada no tenia referència en el llibre, en aquesta segona etapa de la presentació , si ja busca com el llibre, els referents d’aquell projecte que acabaria per escriure Ludwik Lejzer Zamenhof en un espai geogràfic que avui és Polònia , però en el seu moment era Rússia.

Aquest precedent si fa o no fa els troba en els Utopistes i precursor d’un món molt més adient per compartir que no pas la resta dels seus coetanis, ens presenta a Cabet, Weitling, Fourier com un dels impulsors d’aquella nova llengua que aniria agafant caràcter, inclús abans d’arribar a la primera internacional i els seus primers congressos sobretot crec recordar que fa referència al congrés de Laussane a on tot i que es parla en francès hi ha la necessitat d’una llengua en comú, ” El Congrés opina que una llengua universal i una reforma de l’ortografia serien un benefici general i contribuirien poderosament a la unitat dels pobles i a la germanor de les nacions” en definitiva Els socialistes utòpics , l’esperanto “El llatí dels obrers”, tal com en algun moment dels llibres en deixa anar-hi, les referències de Narcís Monturiol aquell somiador del “Ictilineos”, però també els referents del moment dels progressistes de la seva època amb Pi Margall i Santiago Ramón i Cajal sobretot amb la seva etapa a Barcelona, al carrer de Notariat. Les referències al grup esperantista de l’avui barri de Gràcia amb Paco Kaj Amo, que fou un veritable lloc de resistència esperantista, com la secció d’esperanto de l’ateneu enciclopèdic o el nucli d’esperantistes de Sabadell. En definitiva una llengua internacional per contribuir a l’emancipació del moviment obrer i per descomptat per l’emancipació humana, que falta fa.

Per acabar (anomenar) com Javier fa, i té un pensament pels seus companys de l’Ateneu de Gràcia i el perquè surt la idea de fer el llibre, primer un article per la revista Agracia, que anirà agafa’n volada fins a convertir-se un llibre, que segur serà el primer d’altres històries totes relacionades amb l’esperanto i l’emancipació humana que en definitiva era el principal destí o projecte d’aquesta nova llengua.

Gràcies Javier, per tenir un pensament tant noble, i per creure amb l’ateneísme  com una eina vital per canviar alguna cosa d’aquest mont, sols falta un xic de curiositat,

gaudir d’aquest llibre.

Ahir a la presentació del llibre de Xavier Alcalde vàrem gaudir d’una posada a punt de la història de l’esperantisme, en el món, en anar i venir d’un món i a cada moment els seus interessos econòmics que ens certs moments, estaven molt subjectes als interessos econòmics de cadascú dels moments en què els corrents d’opinió podien tenir més o menys forces i interessos, però si d’alguna manera.

Ell en Javier Alcalde ens presentes “Esperanto i anarquisme: els orígens 1887-1907″ i tot i parlar d’aquell moment, ell en un primer moment amb un repàs acompanyat d’un bon grapat de fotografies , en un post ampli que anava desenfilant la història de l’anarquisme, del moviment obrer, i fins a arribar a l’exili d’Eduard Vivancos i la seva company Teresa, fins a l’exili el Canadà, fou doncs un llarg procés en què l’anarquisme com a obrers van decidir lluitar per una nova llengua per entendres, entre elles, i per això els continuats congressos que no eren pocs i sobretot no para de referència molt sovint a l’ateneu enciclopèdic i la seva secció d’esperantistes, després d’advertir-nos que la primera etapa de la xerrada no tenia referència en el llibre, en aquesta segona etapa de la presentació , si ja busca com el llibre, els referents d’aquell projecte que acabaria per escriure Ludwik Lejzer Zamenhof en un espai geogràfic que avui és Polònia , però en el seu moment era Rússia.

Aquest precedent si fa o no fa els troba en els Utopistes i precursor d’un món molt més adient per compartir que no pas la resta dels seus coetanis, ens presenta a Cabet, Weitling, Fourier com un dels impulsors d’aquella nova llengua que aniria agafant caràcter, inclús abans d’arribar a la primera internacional i els seus primers congressos sobretot crec recordar que fa referència al congrés de Laussane a on tot i que es parla en francès hi ha la necessitat d’una llengua en comú, ” El Congrés opina que una llengua universal i una reforma de l’ortografia serien un benefici general i contribuirien poderosament a la unitat dels pobles i a la germanor de les nacions” en definitiva Els socialistes utòpics , l’esperanto “El llatí dels obrers”, tal com en algun moment dels llibres en deixa anar-hi, les referències de Narcís Monturiol aquell somiador del “Ictilineos”, però també els referents del moment dels progressistes de la seva època amb Pi Margall i Santiago Ramón i Cajal sobretot amb la seva etapa a Barcelona, al carrer de Notariat. Les referències al grup esperantista de l’avui barri de Gràcia amb Paco Kaj Amo, que fou un veritable lloc de resistència esperantista, com la secció d’esperanto de l’ateneu enciclopèdic o el nucli d’esperantistes de Sabadell. En definitiva una llengua internacional per contribuir a l’emancipació del moviment obrer i per descomptat per l’emancipació humana, que falta fa.

Per acabar (anomenar) com Javier fa, i té un pensament pels seus companys de l’Ateneu de Gràcia i el perquè surt la idea de fer el llibre, primer un article per la revista Agracia, que anirà agafa’n volada fins a convertir-se un llibre, que segur serà el primer d’altres històries totes relacionades amb l’esperanto i l’emancipació humana que en definitiva era el principal destí o projecte d’aquesta nova llengua.

Gràcies Javier, per tenir un pensament tant noble, i per creure amb l’ateneísme  com una eina vital per canviar alguna cosa d’aquest mont, sols falta un xic de curiositat,

gaudir d’aquest llibre.

i recorda recolzar l’ATENEU ENCICLOPÈDIC

aquest any celebrem el 120 aniversari de l’Ateneu Enciclopèdic i el 45 del Centre de Documentació Històric Social.

si us plau,

col·labora amb l’Ateneu Enciclopèdic /Centre de Documentació Històric Social

Necessitem la teva col·laboració per fer ateneisme.

Participa ens els debats que són cursos de formació, aprèn a escoltar i quan sigui l’hora dona la teva versió.

Ateneu Enciclopèdic és una entitat culturalment i socialment amb caràcter per donar contingut a totes les iniciatives amb determinació.

Si vols començar a caminar amb l’emancipació humana obrar la teva curiositat participa en els debats , d’història o el present constant per construir un futur més adient amb les persones.