Presentació de “Cuadernos para el Colapso” l’ateneu Enciclopèdic 24 de maig de 2022

Ahir a la presentació de “Cuadernos Para el Colapso” en Vicente es va nodrir de formidables companys com a ponents teníem l’Andrea que venia de Sevilla, en Gerard, en Juanito, i en Fernando.
Presentar la revista, ja feia un temps que havien parlat amb Vicente, què res millor per a posar a debat allò que estim vivint o malvivint.
No era una altra cosa que intentar treure tot allò que, en els últims temps hem viscut atònits sense saber reaccionar i d’alguna manera hem estat manipulats, igual que quan vàrem tenir els debats sobre la Guerra entre Rússia i Ucraïna i podríem dir que amb l’OTAN ben pel mig., Calia clarificar ideés i postures.
De totes maneres sobre la taula van sortir una munió de temes que difícilment els podíem abastar tots, però si estava clar que en aquests dos últims anys ens varen apallissar d’una manera clara, les nostres conviccions.

Així Andrea després d’una petita intervenció d’en Vicente presentant al ponent, com deia va ser Andrea la que encetes el debat i ens va començar a parlar dels temps de Pandèmia, d’aquell moment, en què vàrem quedar confinat no es podia sortir de casa, amb molt poques preguntes o tenir la gosadia de preguntar-se-hi, ¿però què està passant?, de fer-nos callar, el teledespido, les formes de control i militars que es va establir per tot arreu, la manera de catalogar-nos a cadascú de nosaltres entre bons i dolents, després inclús els nostres propis col·legues podien caure en aquest parany i fer-nos sentir culpables en, la resignació de tota una població a escala mundial, a la pregunta de ¿Què passa en aquesta nova generació que és incapaç de reaccionar, que accepta tot, una generació subordinada, estàvem a la crestada de l’esgotament del nostre imaginari i això amb una crisi socioecològica que no t’atura, és com entendre que la casa està en flames.

Després en Gerard parla amb un grapat de dades sobre la pandèmia i la poca resposta que ha tingut per exemple en el seu camp de l’Antropologia a on sembla que el silenci ha estat la resposta més habitual i si va deixar lar una cosa que ens dona, almenys per mi per tenir clara, i sempre molt present “Occident no és cap civilització”, sens dubte el nostre comportament com a espècie en aquest tros de terra, les bases socials de la creativitat esteven totes per terra, també ens va fer una mena de cronologia de tot allò que estava sortint en un primer moment opero que després no tenia continuïtat. La parafernàlia fàrmac militar que ens anunciava cada dia l’està de guerra contra en COVID-19, més tard, Els ratpenats, el pacient O, que mai s’ha localitzat, els JJOO Militars celebrats a Wuhan , les clavegueres de Barcelona a on el 2019 diuen ja se’n van trobar rastes de Covid-19, AZT, altres que remarquen que aquest virus és artificial, altres assenyalant directament a l’institut de biologia de Wuhan al qual segurament se’l va escapar de les mans aquelles proves que estaven en aquell moment manipulant, els 36 laboratoris a Ucraïna a on intervenen biòlegs d’Occident , Americans, Anglesos, Alemanys tot vinculat a la Pfizer, en definitiva sembla que Gerard treballa en aquest camp perquè en un futur tinguem l’oportunitat de saber alguna cosa més sobre aquest temps tan fosc, ens parla d’una documentació bestial de Pfizer que segons sembla no havia de veure la llum fins setanta-cinc anys després, però que els esdeveniments hi han propiciat que estigui ja a l’opinió pública.
També en va parlar del sistema immunològic de les persones que està principalment compost de la vitamina D3, i com a final de la seva primera intervenció en parla de l’OMS quan els anys setanta, va haver-hi un intercanvi de conceptes i a partir d’aleshores es va desvincular la fam amb la salut , arran de tots sabem el relacionat d’un i altre.
En Fernando Xilè de naixement, però ben arrelat al país, ens parla del debat social , del ministeri de Sanitat , del paracetamol i dels draps humits per baixar la febre al front, coll, canells, ja els remeis de l’àvia que tenien molt bona acollida de sempre. Però, acta segui ens presenta els elements que l’acompanyant , L’Eucaliptus, la ceba, la patata, l’all, i mancaria almenys la sal i l’oli. Aleshores en Fernando tracta d’explicar-ne que poc més o menys va passar dins de grups inscrits en els moviments socials, a on es va tallar de soca-rel el debat i el diàleg es va fer impossible i tots callats , els sindicats, els partits, les organitzacions, socialistes, comunistes , anarquistes, tots desvinculats del tema, a més et deien que era l’extrema dreta la que estava en aquesta línia de resposta, que fou probablement per altres motivacions, amb algunes excepcions que tractaven el punt més obertament com la Teresa Forcades, que ara està amb un grapat de denúncies.
En definitiva els moviments socials durant tot aquest període han estat completament acrítics amb el que estava succeint, total, el destí ha estat que, el de tots nosaltres cada vegada hi ha més precarietat entre nosaltres, al nostre voltant i nosaltres mateixos més pobres.
Després Juanito després de presentar-se –hi ell mateix i recordar-nos sempre el present de “cuídate compa” , “La revolució si no la fas tu, no la faran altres per tu”, en acabat allò que ens vàrem trobar amb l’estigmatització les persones que han estat assenyalades, no temin que lluitar solament per la Sanitat Pública, sinó que hem de tenir les eines, per crear la nostra pròpia sanitat autogestionada, perquè ens hem trobat molt sol en les manifestacions que s’han celebrat aquí a Barcelona a on molt pocs companys coneguts en visitaren, també arriba un moment ens parlà del metge naturista basc que publicava a la revista bicicleta Igor Landaburu i a l’igual al seu moment en Nicolau Capo , ens parlava de la ceba, l’all, ja els anys setanta a la revista Bicicleta.
En Vicente va entrar a Saco amb el tema de la pandèmia , amb un Brutal, ha estat un cop d’estat mundial brutal, que al final no lis ha sortit del tot bé, perquè han començat a sortir en l’àmbit mundial una sèrie de veus que hi ha contradic tot això que estan dient els científics o les companyies farmacèutiques. També ens parla que en aquests últims anys han tingut fet unes revoltes més importants dels últims temps i posa com a exemple la revolta per l’assassinat de George Floid als Estats Units, que ha estat la revolta més gran registrada a USA i també en altres indrets com l’Índia , Pakistan, etc.
El que han buscat en aquesta pandèmia ha estat la desmoralització a escala mundial , quan es parla militarment, “¿què és derrotar a l’enemic?”, simplement es derrota el seu coratge.
Per una altra banda, pensem que els moviments socials estan a altre nivell, però en aquest moment, tothom està en el seu grup, de sindicat , de lluita per l’habitatge, pels salaris dignes, etc. Això no obstant, aquest moviment social , està desvinculat uns dels altres.
Després continua el debat amb els mateixos ponents que matisaren moltes de les situacions que s’hi havien posat sobre de la taula i a poc a poc se’n va anar-hi obrin el debat als companys que a pesar de la pluja del dia va fer acte de presència , uns trenta companys que prestaren molta atenció a quan allí es planteja gràcies a “Cuadernos para el colapso” una revista que esperem que tingui una inèrcia de vida amplia i cada cop més consultada per les persones.
Gràcies a tots i fins a la pròxima