Ada Martí Vall, 108 Aniversari (1914-1960) Una dona lliure del Districte V (Raval)

29 de juny de 2022 Ada Martí vall

Avui hem celebrat a l’ateneu enciclopèdic el 108 aniversari d’Ada Martí Vall, tenia, ganes de celebrar aquesta efemèride, però tot és molt difícil i complicat, a sobre la poca empatia que existeix en la societat, també està instal·lada en les teòriques entitat alliberadores, com deia ara l’Ateneu Enciclopèdic, que també pateix els mateixos símptomes d’aquesta aprensió del capitalisme, tothom està ben instal·lat en aquest ranci capitalisme i difícilment ens assortirem. “No me comas la olla”, és el crit dels que en realitat no volen canviar res.

La desídia és una arma d’aquells que a penes els interessi més que allò que els pertany i no van gaire més lluny.

Què i farem, són mals temps per l’anarquisme, i per tothom, cal Il·lusionar, i fer-se pessigolles i tornar a gaudir de la llibertat, però evidentment cal que naixent noves flors, nova gent, en què almenys poder somiar, encuriosir-se sigui pugui arribar a ser una realitat, ara com ara inexistent.

Mentrestant difícilment tornarà entre nosaltres, el grup d’afinitat “Nosotros”, segurament ni cal, ni tan sols l’espavilat de Peirats, ni qualsevol de “Los amigos de Durruti” Si no que seguim sempre amb la flama , impertèrrits esperant a Godot.

Per això un acte com el d’avui, en una societat inquieta, com a mínim entre els encuriosits d’aquest món, que poden envoltar tant tan sols un barri, deuria, parar les màquines de producció de mitja Barcelona, com tal de respectar aquella companya de Dones lliures “Mujeres libres” perquè s’entengui, (que mai va tenir el carnet de Mujeres libres) que el seu pas, de revolucionària, no es pot posar en dubte, i tots els que passant pel voltant de l’Ateneu Enciclopèdic han de treure’s el Barret , per poder aixecar la mà i comentar amb ella algun dels projectes revolucionaris que preparaven des de les Joventuts Llibertàries amb el resultat de la “Federació d’Estudiants de Consciències lliures” o un cop llançada la revolució organitzar la Federació Ibèrica d’Estudiants revolucionaris”, almenys encuriosir-se per saber que era tot allò,
això si val la pena prestar una mica d’atenció, després, el sol fet de viure al Raval, el Districte V aleshores, i ser filla d’una portera, la qual no va poder estudiar a la universitat, però si tenir la força i la inquietud que avui dia manca a tot ateneista, ella estudiant i aprendre o bé a l’ateneu Feminista d’Aurora Bertrana, ubicat a la Via Laietana, a l’Escola Labor del carrer la Cera 51 a on donaven classes dos dels idealistes pràctics com eren Oliver Branfield i Albert Carsí, que seran les persones que li arribaran a presentar Fèlix Martí Ibáñez un cop ja a la seu dels Idealistes Pràctics del carrer Provença. I també sense oblidar l’aportació de son pare Jaume, que fou del Bloc Obrer i Camperol i segurament que la va acompanyar per primera vegada a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic que estava a tiró de pedra de casa seva.

En fi. Ella es va saber autoeducar i molt , era una devoradora de llibres, i de treballs de filosofia , psicologia , així sabem que llegia a Nietzsche, Kierkergaard. Freud, Schopenhauer, etc.
Per exemple també sabem que va tenir una bona correspondència amb Pío Baroja quan aquest estava de metge a Sestoa, ella admirava l’obra de Baroja les seves novel·les, les trobava apassionant i solament després amb el desencís de la guerra , renegarà del gran escriptor.
Bé, no cal aquí explicar tota la seva història, tan sols dir que a l’ateneu érem unes quinze persones, o vàrem passar la mar de bé, tenim una dona lliure del Raval a posar en Valor. Pel seu coratge i per la seva valentia revolucionaria. I caldrà tornar a insistir en aquesta oblidada persona Ada Martí Vall.
Per acabar, la poesia no podia faltar mai a un ateneu com el nostre, perquè entre altres coses, recuperar els escrits, i d’alguna manera amb les càrregues emocionals que transporta el temps d’un món que fou entre el desig, la lluita i la persistència del temps, estimant sempre que alguna cossa canvi, i que noves generacions recollint la flama de tot allò que fou per un temps revolucionari.
Fa vibrar, els xics d’esperança que encara reina en els espais temporalment lliures, quan són lliures de veritat, i la poesia en aquest cas sorgida de les revistes de Mujeres Libres tant de la revolució del 36 com de l’exili francès, tenen veu de resistència amb les poetesses Inés Encuentra, i Mariangels Igartúa, que realitzaren una magnífica lectura de poemes, tots ells, repeteixo , escrits per dones lliures, a la recerca de les sensibilitats pertinents.
Per acabar brinda’n amb una copa de capa i un tros de coca, ja que també es calia celebrar el 108 aniversari d’una revolucionària oblidada Ada Martí Vall, gràcies a tots els participants que acudiren a l’acte i una menció especial a Inés Encuentra i Mariangels Igartua , i alguna improvisació en la poetessa Natalia Carrasco.
Visca les dones lliures
Manel Aisa Pàmpols