Dins de realitats i somnis, l’Ateneu Enciclopèdic , Festes a la Bretxa de Sant Pau “Raval”

Dins de realitats i somnis, l’Ateneu Enciclopèdic

Dins de realitats i somnis, l’Ateneu Enciclopèdic (CDHS) a celebrat el seu 120 aniversari amb un espai magnífic, “el carrer”, aquell que sempre anhelem tant ocupar, per què el nostre és conquerir espai, que il·lusionant i que siguin amb menys temporalment lliures, com buscant les escletxes, que afortunadament encara queden en aquesta societat capitalista, a on cada dia hi ha més persones excloses, i que amb cometes i tot nosaltres, busquem aquestes escletxes que ens permeten continuar insistint i esperem potser a Godot, i tenir aleshores les eines per començar a canviar aquest món irracional amb algun fi, i objectivitat.

De moment des de la nostra pròpia modèstia creiem que hem tingut unes bones festes, i que han estat possibles gràcies a tots aquells que hi han posat el seu gra de sorra, altruistament, sense esperar res a canvi, tan sols una mirada, un somriure, o un simple gest de sinceritat, amagada entre les nostres pròpies vergonyes, cadascú expressant allò que porta dins sense dir a penes res, tan sols una mira i allò que d’una manera o altres n’ha portat el nostre bagatge després de tant de temps de militància , en una història d’amor amb la humanitat en allò que no podem deixar de creure, i sentir que és el nostre projecte, el nostre camí, fins a almenys aconseguir que ser humà sigui humà.

Si les festes , de l’Ateneu Enciclopèdic (CDHS) en aquesta magnífica Bretxa de Sant Pau que sempre tindrem present, han estat per mi una història en la qual hi han confluït diferents projectes o històries que han propiciat que en cada moment rodes allò que havia de rodar , que no era ni més ni menys que les Festes del Raval, aquest lloc tan emblemàtic del que ara i sempre hem format part.

Si, sense en Leandro i el seu bar Makinajava difícilment haguéssim engegat les màquines, tot en el minut zero, estava preparat i això solament fou gràcies a Leandro.

Despres la Xarxa veïnal amb Martin al davant Àngel,saben en tot moment que cali fer , per tenir, En Charli, Paco, Iago, Olga, Sònia, Tonga, Daniel,Miguel, Faust (els bocates d’en Faust espectaculars) , Graziela, Alex i els seus grups, La Gent de Contrabanda, Raval Rebel, Marea Pensionista, i en Miquel i la seva ruta llibertària que vàrem poder realitzar una mica curta però acurada, i altres que ara mateix desconec el seu nom. (i perdo per la resta de companys que ara mateix no recordo els noms)
El Pregó curtet va ser improvisat perquè anàvem molt malament de temps per problemes, sobretot amb la Solana que increïblement queia sobre la Bretxa de Sant Pau. Bé vàrem intentar sintetitzant molt com havia estat el nostre periple fins a arribar a Reina Amàlia, després de passar per diferents caos des de l’ocupació durant disset anys de la casa Caritat i sortir d’aquell espai per ser ocupat pel CCCB.
Després “la Marea pensionista” ens va tractar d’explicar que hi ha darrere d’aquestes pensions i quin és el projecte que acabarà amb d’alguna manera amb la idea solidària que sempre hem mantengut que hi havia darrere d’un projecte com les pensions.
Mariangels Igartua, de la secció de literatura de l’aep va llegir uns quants poemes donant forma al Cabaret poètic del qual a l’ateneu quan tenim oportunitat fem gala. Acta seguit en “Alva i Hugo”, no ens deixaré indiferents amb les seves poesies musicades, que esperem tenir l’ocasió de continuar gaudint en altres moments una mica més so segats. Mentrestant Raval revel feia la seva a l’Ateneu amb la peli “Barrio Chino de 1990” arribada la nit, El Joyo 2, i Kumbia Kaos, varen aconseguir un lligam entre l’escenari i la gent entre tots ells, ens trobarem i cantaren i ballaren tot allò que l’ànima els deixava lliures.

Al dia següent la ruta llibertària amb en Miquel de cap davanter, explicant el perquè d’aquesta ruta que no són per explicar fets puntuals que passar en un moment, sinó que formant part del nostre lligament entre l’ahir, el demà, i el present que no deixà de ser el demà, però sobretot té present el referent passat.
El moment del Vermunt organitzat per la gent de la Xarxa veïnal mentre contrabanda obria els micros al carrer i de tant en tant Jo Solana ens cantava les seves cançons. Amb uns pescaditos fritos que entraven la mar de bé.

A la tarda Un Micro Voltaire (Obrer) que resultava espectacular , e increïblement màgic a on cadascú del participant feia les seves coses, les seves interpretacions amb molta qualitat, “Chapo” per l’Alba i el seu equipo i tots aquells que participaran, també com a públic, perquè segur, estic segur que allí vàrem aprendre cosesi d’alguna manera el ramalazo “dadaísta” que molts portem dins estava a flor de pell. El nostre cervell va obrir portes per un moment i recupera altres oblidats moments que ajuden a compartir millor els espais. Gràcies Alba.

La nit com sempre portar una altra vegada la màgia al carrer, i tot amb molta normalitat gaudiren de la música de “Brot Bord”, “Indústries Orsini” amb el seu cantant particular , almenys per aquest AEP/CDHS, i per acabar de rematar la nit amb el millor DJ que tenim ara mateix a la ciutat de Barna, si “Jumping Disk DJJD”.

I amb la ressaca de les dues nits i una mica cansat el diumenge dedicat als nens i nenes i grans i grandots “La Silvia i la Cecília contacontes” ens parlaren i animarem a la canalla mentre la Karmela i el seu equip preparava una paella per 130 persones, que vàrem gaudir d’ella d’una manera brutal , entre altres coses, perquè estava magnífica. Gràcies karmela i el seu equip.

Per acabar l’Ateneu ressent aterrat a la bretxa de sant pau allí a on moltes històries del moviment llibertari estan encara ocultes i silencioses, fa molt poc que hem encetat el nostre projecte, que encara, està en les beceroles del que pot arribar a ser, de moment, l’estem construint amb franctiradors, com som totes aquelles persones que han portat endavant aquestes festes, el dia que ja tinguem un equip i trobem les nostres afinitats serem l’hòstia.

Un cop més gracies, a tots , des del Makinavaja passant per tota la gent que va trapitjar l’escenari, els tècnics de Focus, i els nostres interlocutors amb l’Ajuntament ( Gloria, ) i tota la gent de Contrabanda, Xarxa Veïnal, Raval revel, Marea Pensionista, El Lokal, L’Ateneu Llibertari del Poble Sec(a l’exili) radio Nikosia, la gent de Sant que ens va donar un cop de mà, i aquella gent que ja forma part de l’Ateneu Enciclopèdic quasi sense adonar-se-hi.

Salut, Alegria , solidaritat i molta dignitat que en aquest món fa molta falta.

Manel Aisa Pàmpols