Un cop més, ens trobem al CENTRE de DOCUMENTACIÓ HISTÒRIC SOCIAL / Ateneu Enciclopèdic Reflexions : Ara en el 45 i 120 aniversari Un cop més, ens trobem al CENTRE de DOCUMENTACIÓ HISTÒRIC SOCIAL / Ateneu Enciclopèdic Reflexions : (una amalgama ) Ara en el 45 i 120 aniversari És un projecte que a la majoria dels que volten per Reina Amàlia es fa massa gran i som incapaços de racionalitzar i fer valdre el que tenim. Després d’una llarga lluita que dura un bon grapat d’anys i que alguns dels companys que acudien amb mi fent costat al projecte de recuperar l’Ateneu Enciclopèdic, ja varen fer el traspàs i per pocs mesos, no arribaren ells a temps per gaudir del triomf de la seva lluita, ni que fos per uns instants. D’alguna manera això sempre ho portarem al cor, perquè aquells que realment lluitaren no van poder ser-hi, de totes maneres estem a mig camí de les nostres reivindicacions, ja que el projecte final d’aquesta reivindicació acaba a Can 60 antiga fàbrica del carrer Riereta de Barcelona. Mentrestant, això no arriba i es fa esperar, i després d’un pacte amb la regidora Gala Pin renunciarem a un espai poc atraient, però que si era eficaç i servia per portar tot el material del CDHS a prop un de l’altre al Raval, cosa que ens donava peu en arribar el projecte final, que era unificar l’ateneu enciclopèdic amb el CDHS tot al Raval, i així acaba de construir un dels millors projectes de l’anarquisme actual, posant a l’abast i sense entrebancs l’arxiu cada dia més gran del CDHS, però això, per potser, una diguem, no massa adequada decisió, tendra que esperar fins a arribar a Can60, però sembla ser, que llarga serà l’espera. El que queda clar d’aquest projecte ara mateix és que tot és un sol projecte, és a dir, el Centre de Documentació Històric Social /Ateneu Enciclopèdic, cal continuar reivindicant que s’arribi a ajuntar-se en un sol espai. Com més aviat millor, perquè en definitiva és una mateixa cosa. I ara cal recordar als amics i amigues que han perdut o s’han oblidat o desconeixent l’orientació del projecte CDHS/AEP, què: Quan arriben com Centre de Documentació Històric Social /Ateneu Enciclopèdic a Reina Amàlia, el que ha passat, és que en aquest moment tenim dos espais un a Passeig de Sant Joan i l’altre a Reina Amàlia, i es precisà recordar que vàrem tenir la renúncia d’un espai al carrer Carretes, a on en principi havia de servir de dipòsit de l’Arxiu, Biblioteca Hemeroteca. E insisteixo, l’arribada a Can60 pot ser, una espera eterna, i perdre l’orientació del projecte, en definitiva, cal recordar diàriament, perquè estem aquí, i que volem assolir. És molt fàcil, entendre que un o el principal objectiu és construir un dels millors arxius del moviment obrer i llibertari no solament d’Europa sinó en l’àmbit internacional. Estem en el camí, encara que no es tracta de competir amb ningú, sinó de construir, d’anar-hi fent discretament com sempre. Però necessitem arribar a bon port, fet que esperem poder desenvolupar un cop tinguem l’espai de Can60. Ara per ara, estem consolida’n aquest projecte del CDHS i per exemple continuem treballant discretament sense parlar-hi massa, sense dir res, però aquest any al CDHS, ha entrat una important documentació i alguna d’ella ja l’hem posat a l’abast dels curiosos, com per exemple la donació d’Ernest Nuñez (postals, premsa,etc) Albert Roque(cal destacar premsa dels inicis del segle XX , i del segle XIX i una interessant Biblioteca social i d’història Europea), els documentals de Xigra sobre lluites alternatives, els llibres del CIRA (de Laussane,) . Així com premsa de Portugal com A Batalha, Mapa, o d’Italià butlletins del Giuseppe Pinelli de Milan, o la Umanità Nova fondada al seu dia per Malatesta , el diari més antic de més llarga duradà actual, així com premsa Itzok , des de Nederland. o el CIRA de Japó. Així doncs, del segle XX ha arribat força documentació, que tractarem de posar a l’abast dels curiosos per la història, però m’agradaria destacar-hi la documentació del company recentment traspassat Josep Maria Roselló, del qual ens arriba tots els seus treballs, ara en tocarà posar en algun moment aquesta documentació a punt, per ser consultada, però a poc a poc. També estem amb tractes amb companys que disposen d’importants arxius emmagatzemats en aquest moment a la resta de l’Estat i que no tenen ús, però d’això ja direm quan arribi el moment. El que per mi queda clar és que abans que ens fotin o es desvirtuï, el monumental projecte que tenim a l’abast, tornar a insistir a reivindicar Can60 que entre altres coses és la part acordada amb l’ajuntament de Barcelona. Així doncs, el que esperem, és que el projecte de Can60 es desenvolupi l’abans possible, perquè necessitem tenir data d’obertura, perquè ara mateix no tenim aquesta dada que ens permeti il·lusionar-nos, per al qual podria ser signe diè. Sobretot ara que hem sentit campanes del retorn de les propietats expropiades a les persones i entitats pel Franquisme. Potser haurem de tornar a parlar del Xalet de la Molina expropiat per Falange i després amb la democràcia per la mateixa Generalitat de Catalunya, o del terreny al subsol de la mateixa Rambla dels Caputxins de Barcelona cantonada Pintor Fortuny a on havia d’anar-hi, la seu de l’Ateneu Enciclopèdic /CDHS Però ara retornant a la realitat de Reina Amàlia 38 Ha de quedar clar a tots els socis i amics de l’ateneu enciclopèdic /CDHS que ara per ara, és un projecte, prolongació del cdhs/aep per fer presentacions i exposicions etc. (I no pas un centre social). Tot i la generositat del CDHS AEP perquè alguns col·lectius de la zona o inclús de la ciutat disposin dels espais de Reina Amàlia, a canvi de què alguns dels seus associats es facin socis per cobrir les petites despeses que generant, i que alguns assumeixin algunes de les permanències, i poca cosa més, en cap moment es demana res més, com en els temps històrics dels anys 20 i 30 a on hi havia entitat que en el moment de néixer estaven un temps a la seu de l’Ateneu enciclopèdic i que quan eren prou fortes i madures, prenent el vol a altres indrets de la ciutat, ja fora de la seu aleshores del carrer del Carmen 30, per aquí passaren quantitats importants d’iniciatives ciutadanes i inclús sindicats en temps de repressió com la CNT que estigué uns anys l’ateneu a la seva seu del carrer del Carme, per això cap problema. Cadascú que segueixi el seu camí. Així doncs, deixar estar a diversos grups a l’espai del CDHS/AEP de Reina Amàlia, és un motiu de recerca d’afinitat, ara bé, això no implica que l’espai es converteixi en un hotel d’entitats, per això ja estan avui dia, els centre cívics. I sobre tot mirant i dirigime al moviment llibertari se’ls recorda, que l’ateneu enciclopèdic /CDHS ja té els seus estatuts, i tot és molt simple, aquests estatuts recullen en la seva majoria l’espiri’t de qualsevol espai llibertari, i amb dos o tres dels punts d’aquest estatut hi ha prou per portar un projecte llibertari a qualsevol indret Assemblea, Junta, etc, és a dir, que la informació per banal que sigui arribi a cadascú de les sòcies de l’aep/cdhs des del minut 1, i no calen grups ,grupets de gestió, ni tan almenys reglaments, aquest últim dexem per l’ajuntament i les seves normatives que cada any hi ha un munt. El Moviment llibertari no necessita reglaments, sinó de saber a on està i d’actituds i compromisos, ara que ve un temps completament convuls, si no ens agafa cohesionats, el passarem malament. En fi, l’aep/cdhs necessita que la seva gent doni suport als seus projectes, que tingui iniciatives i que no defugen, i que els socis o amics llibertaris no defugen del projecte ateneístic, ja sigui muntant a l’hora de fer algun acte una reunió que probablement no ve al cas, i que l’únic que fa és distorsionar el projecte de l’AEP/CDHS. Ara que els vents comencen a bufar de molt mala manera, ara quan el capitalisme t’esmolades les eines i en ganes de fer-les servires, i sonen tambors de guerra , si no ens agafen cohesionats encara o passarem més malament que mai. Que el capitalisme i les noves formes amb el seu ecofascisme, que nega des del canvi climàtic fins el fora d’Ozó, o la manca de matèries, és a dir, que el planeta és finit, i no hi ha recanvi, de planeta ni de matèries primeres, ara quan ens han col·locat una pandèmia per fer neteja, ara que ja ens han trobat un enemic amb la Xina, i Rússia, el que volen és de moment que la indústria armamentística s’ompli de bitllets, els militars guanyi en altura, i quin serà el pròxim pas, puix, ben segur que a Occident de nou els nostres joves tornin al servei militar, perquè entre altres objectius de l’ecofascime, està eliminar un bon grapat de milions de persones, queden curtes les xifres de la Primera i Segona Guerra Mundial, total és perquè el sistema capitalista continuï amb els seus privilegis. Així estan les coses , i naltros només podem tractar d’organitzar-nos el millor possible, amb la nostra gent. Com altres en el seu entorn, carrer, barri, poble, i entre tots establir el federalisme dels pobles, de les persones, el que calgui. Per acabar voldria recordar que aquest projecte necessita el suport del moviment llibertari d’una manera molt més eficient i constant, ja que el projecte cada dia que passa agafa una envergadura que en moment fa la impressió que ens supera, per això demanem constantment que en recolzeu tan econòmicament com militancialment. Totes dugues iniciatives són ben rebudes. Festen’s soci de l’Ateneu Enciclopèdic Salut Manel Aisa